Felip VI i la presidenta del govern balear, Marga Prohens
Felip VI i la presidenta del govern balear, Marga Prohens (Casa Real)

Indignació per l'aval de la Casa Reial al secessionisme lingüístic a les Balears

La Casa Reial espanyola reconeix amb el títol de "reial" l'Acadèmi de sa Llengo Baléà, un grupuscle acientífic contrari a la unitat de la llengua

Actualitzat

La manifestació del Correllengua en pro de la llengua catalana a Mallorca d'aquest diumenge, que fa més de 20 anys que se celebra, enguany arriba també com a resposta als atacs del Govern Balear i dels partits anticatalanistes a la llengua pròpia de les illes. En aquest context aquesta setmana la Casa Reial espanyola ha concedit el distintiu "reial" a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà, un grupuscle negacionista de la unitat de la llengua catalana que promou de manera acientífica unes normes ortogràfiques per a la llengua que es parla a les Illes. Un fet que els defensors del català troben en escàndol.

Aquest col·lectiu va anunciar amb un escrit registrat al Parlament Balear el passat dia 25 d'abril, que el rei Felip VI va atorgar-los el títol i que, per tant, el nom de l'entitat passava a ser Reyal Acadèmi de sa Llengo Baléà. El president de l'entitat, Toni Torres, adjuntava dos certificats de la Casa Reial, un d'ells signat al gener d'enguany per Jaime Alfonsín, que en aquell moment era cap de la Casa Reial.

Fonts del Departament de Comunicació de Zarzuela van ratificar el seu reconeixement a l'entitat i han justificat que per atorgar el títol es va seguir el mateix procediment que amb qualsevol altra actuació i que ha estat una decisió "meditada", prèviament consultada als assessors i les institucions.

Ara bé, ni la Universitat de les Illes Balears, màxim òrgan en l'àmbit de la llengua a les Illes, ni el Govern de Marga Prohens han estat consultats per part de la Casa Reial, segons afirmen.

Segons el portaveu i vicepresident del Govern balear, el popular Antoni Costa, ningú no s'ha posat en contacte amb l'Executiu per prendre la decisió i el govern no ha emès cap informe favorable al respecte, segons publica el "Diario de Mallorca".
 

El PP defensa la unitat de la llengua

Les reaccions sobre aquest reconeixement per part dels Borbons d'aquest col·lectiu anticatalanista i acientífic han arribat d'arreu. De fet, Costa, va defensar la unitat de la llengua en roda de premsa després de conèixer aquesta decisió: "Aquí hi ha una llengua pròpia, que és el català, pròpia de Balears, i el govern no discuteix què disposa l'Estatut ni tampoc la unitat de llengua."

Parlamentaris de tot l'arc han reaccionat a l'anunci, començant pel líder de Més per Mallorca, Lluís Apesteguia, que va criticar durament a X la decisió:


Des del partit polític Proposta per les Illes Balears afirmen que atorgar aquest títol "és com donar-li el Premi Nobel de Medicina a un 'curandero'" i que atorgar "títols a acadèmies com aquesta fa empegueir".


Aprofitant l'avinentesa, des de Vox s'ha assenyalat que "respecten" la decisió i que no tenen una "opinió contrària" i han anunciat que plantejaran al vicepresident del Govern, Antoni Costa, substituir la denominació català a l'Estatut per "llengües balears".


Entitats i universitats contra la decisió

Així mateix, la Plataforma per la Llengua ha criticat la decisió de La Zarzuela perquè promou la secessió lingüística:


Alhora, l'Institut d'Estudis Catalans i la UIB han publicat un comunicat conjunt criticant durament la decisió de Felip VI:


En el text afirmen: "Davant una transgressió tan evident del que estableix la filologia, la història i la jurisdicció que regula la llengua a les Illes Balears, volem expressar el nostre rebuig i la nostra oposició rotunda a la concessió del títol de 'reial' a aquesta associació, així com al nom que porta i al seu propòsit de fixar una norma per a la llengua parlada a les Illes Balears."
 

D'on ve el gonellisme

El reconeixement ha donat ales, novament, al moviment secessionista de la llengua a les Illes, conegut com gonellisme, similar al blaverisme al País Valencià.

L'Acadèmi de sa Llengo Baléa, fundada el 1992, pertany a aquest moviment, que pren el nom de l'encreuament de cartes al "Diario de Mallorca" el 1972 entre algú sota el pseudònim de Pep Gonella i Francesc de Borja Moll. Gonella, que no dubtava de la unitat de la llengua, qüestionava la substitució de formes mallorquines per formes "abarcelonades" en les gramàtiques publicades llavors.

L'Acadèmi de sa Llengo Baléà es defineix com un ens que defensa "es nostre xarrà y rallà" i la "llenga féta d'es carré y no féta a un laboratòri". Denuncien el canvi d'ús del "mallorquí" des de l'any 1900 per part d'"intelettuals" per ampliar el "mercad per vêndre" i defineixen la necessitat "qu'etzistís" una gramàtica reguladora del "baléà", segons consta al seu web.

A partir del reconeixement reial, l'entitat anticatalanista ha defensat que compten amb "arguments que demostren que la llengua balear compta amb tots els requisits del coneixement científic i la tradició històrica que donen validesa a la seva existència".

ARXIVAT A:
Illes Balears
Anar al contingut